dijous, 26 de febrer de 2009

Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976

Quadre de Mallarach que va formar part de l'Homenatge a Carles Rahola celebrat l'any 1976 per l'ADAG i Presència. El quadre sempre l'he vist al menjador de casa la meva mare.

Dies enrere em feia arribar la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt, la Circular del mes de juliol de 1976 del Secretariat de Justícia i Pau de la diòcesi de Girona. La circular conté informació sobretot de dos temes: un d'ells són les tortures, fent referència, per exemple, a la necessitat de canvis en el Codi Penal. L'altre tema destacat és l'Homenatge a Carles Rahola.

Malgrat la pròpia circular esmenta, al final del segon full, que és una "edició d'ús privat", em sembla que el pas del temps i, sobretot, l'interessant text que hi ha escrit justifiquen sobradament que en pugui donar un caràcter públic, sobretot ara que homenatgem l'il·lustre gironí Carles Rahola. Aquest és el text de la circular, signat per Pere Thió en nom del Secretariat de Justícia i Pau de Girona, sobre l'homenatge a Carles Rahola iniciativa de l'Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona (ADAG) i Presència:

HOMENATGE A CARLES RAHOLA

"Si la vida d'un home sobre la terra fos tan sols això - el fet biològic de la vida - ben poca cosa seria. El què val és la seva obra, el seu exemple, la seva relació ciutadana. I és per això que després de tota lluita, els guanyadors procuren no sols l'eliminació física de l'adversari sinó també la desaparició del seu testimoni. Carles Rahola, gironí il·lustre, amb una gran obra literària, històrica, política, periodística i ciutadana, morí el des de març de 1939 davant d'un piquet d'execució. Després, un silenci imposat cobrí d'espessa boira tota la seva obra. Un silenci de 38 anys ha aconseguit que les generacions joves ignoressin tot el què va fer i dir, i que molts dels grans l'oblidessin o procuressin oblidar-lo.

Ara, l'Assemblea Democràtica dels Artistes de Girona, unint-se a altres actes iniciats amb l'exemplar monogràfic de la revista "Presència", volen col·laborar, dins el seu camp, a que la tasca ingent d'un gironí torni a sortir a la llum, sense que cap boira l'esborri o l'allunyi. Carles Rahola treballà molt i bé pel seu país i per la seva ciutat. És hora de que Girona, complint un deure indefugible, rendeixi un homenatge a tot el què significà com a home i com a ciutadà. Els artistes de la ciutat que ell tant estimà, amb col·laboració amb altres de tot l'àmbit dels països catalans i la d'estudiosos i historiadors, volen organitzar una exposició, tant d'obra plàstica com bibliogràfica, que sigui un homenatge popular i, que precisament per ser popular, precisa l'adhesió de les entitats més representatives. Demanen, doncs, a totes les institucions i grups que, d'una manera o altra, representen les forces públiques de Girona, s'uneixin a aquest projecte i signin la seva solidaritat amb aquests actes.

El poble que renuncia a les seves arrels deixa d'ésser un veritable poble, i Carles Rahola forma part de les nostres arrels. Signar l'adhesió a aquest homenatge vol dir, senzillament, que Girona respecta i honora els seus fills que l'han estimat i han treballat per ella, i que els protagonistes de la seva història no es poden fer desaparèixer. Carles Rahola fou un home honest i un gran gironí. La vostra signatura vol dir que Girona reconeix aquest fet."

-------------------------

pd: sobre Carles Rahola també he publicat en aquest bloc Homenatge a Carles Rahola el dilluns 16 de febrer de 2009.