dissabte, 7 de febrer de 2009

El plaestanyí i la riquesa (?) de la llengua oral


La llengua oral, més que l'escrita, té una riquesa, tot sovint poc normativa, que no sempre posem prou en valor. A cada territori es parla d'una manera determinada es diuen expressions, paraules peculiars, potser incorrectes diccionari en mà, però arrelades al caràcter de les persones, a la terra i a les seves circumstàncies.

La Sira, per exemple, a vegades diu que a casa, sobretot la meva mare i jo, tenim expressions pròpies de Cantallops (poble natal de la meva mare), com netejilles (o netegilles?), per referir-nos a les restes de menjar d'un plat poc escurat.

Parlava l'altre dies amb dos banyolins (una banyolina que encara hi viu i un banyolí resident a Girona) companys de feina sobre aquestes característiques lingüístiques locals i em van parlar del plaestanyí. És cert que hi ha expressions o paraules que poden ser dites, d'una manera popular, en el llenguatge vulgar, al Pla de l'Estany o en alguna altra comarca, com per exemple rispa, ulleres fumades, asilu, a ca meu o anar a tancar els ànecs... però reconèixer i, sobretot, recollir aquestes expressions és un exercici que enriqueix el coneixement de la nostra gent, de la nostra terra, de la nostra història i, al cap i a la fi, de la nostra llengua.

Els il·lustres banyolins em van parlar d'una pàgina web on es recollien les expressions del plaestanyí... La recerca al cercador primer no va ser exitosa, però advertida la banyolina de la meva fallida recerca, em va fer arribar, via Facebook (of course!) el grup PARLAR PLAESTANYÍ d'aquesta xarxa social.


Aquesta és una petita mostra d'algunes paraules o expressions del plaestanyí:

-etivocat: equivocat
-esperxar: penjar
-esprit/esprit de broc: regalèsia, regalèsia de pal
-tirar-se de caps a l’aigua: tirar-se de cap
-l’aiga et colga: l’aigua et cobreix
-els berrugues: els caps grossos
-plegut: acabo
-è mé macu: és més bonic
-quinorè
-copa ho sé pas: poca ho sé pas
-ha set: ha sigut
-esbollats, embollat: embolicats
-això és a can pixa rellisca: quan res surt bé
-beixina: pet sense fressa (soroll), llufa
-Ho faré quan em llegui- o -Si em lleu ja ho faré- vol dir que ho faré quan pugui o quan em vingui bé
-"Els àngels fan torrades", que és quan el sol es pon i els núvols queden de color vermell... (diuen que és símptoma de vent!!!)
-trafuiar-remenar amb les mans
-cundair o cundeir: el bestiar, manar-lo
-menar un cotxe: conduir un cotxe
...

En fi, esperem que finalment la Queta no s'acabi penjant!...