dilluns, 23 de febrer de 2009

Dimiteix abans que el cacin

Finalment Mariano Fernández Bermejo, fins avui Ministre de Justícia, ha presentat la seva dimissió i el president Zapatero l'ha acceptat [El presidente del Gobierno acepta la dimisión de Fernández Bermejo y nombra ministro de Justicia a Francisco Caamaño]. Deu haver pensat, malgrat el què va dir dies enrere al Congrés de Diputats, que és millor dimitir avui que no que et cessin (improvable?) o que et rellevin (més probable) demà... Personalment penso que era necessari que dimitís, fins podria haver-ho fet abans...

No és, la justícia i el seu funcionament intern, precisament un àmbit del meu interès, pel què, més enllà de l'escenari de vagues de jutges i de la necessària millora del sistema judicial, no em preguntin... Però aquest és un escenari que un ministre de justícia no ha d'evitar, és el seu escenari, és el terreny on ha de jugar.


No és la cinegètica, precisament, un àmbit del meu interès, més enllà de tenir, a Cantallops, l'escorxador municipal ben a prop de Can Llonch i del plaer de degustar els bons guisats de senglar que fa la meva mare...


La inoportunitat d'una cacera, no només per la companyia, també per alguna de les seves derivades, ha precipitat la seva dimissió, sobretot perquè era ell, precisament, carn, carn viva, carnnassa política pel Partit Popular, en un intent, ara fallit, d'amagar les pròpies vergonyes amb les vergonyes (?) alienes...

Ha fet bé dimitint, bé pel govern ZP, bé pel ministeri i bé per no ennuvolar, encara més, la nevulosa d'espionatge i corrupció del PP. I també pel seu bé... deu tenir ahores d'ara, una gran sensació d'alleujament...

Les dimissions no sovintegen massa, ho sabem. Tampoc és qüestió de fer-li més honors dels que li corresponen pel fet de dimitir, però sí cal remarcar-ho en la seva justa mesura.

Rajoy no podrà mirar més en rellotge i informar de l'hora tot esperant la dimissió que tan reclamava però tan i tan poc, en el fons, desitjava... La frase no li ha durat més d'un dia: "Son las 13 horas y 20 del domingo 22 de febrero del año 2009. Y por sorprendente que pueda parecer, el señor Bermejo todavía no ha sido cesado por el presidente Zapatero. Mañana hablaré en Lugo y espero no tener que decir son, no sé, las once y media o las doce, del día 23 de febrero del año 2009 y todavía no ha sido cesado". [Bermejo, el tirón electoral de Rajoy, a El País]. Rajoy ja pot mirar de nou al bell mig del seu descentrat partit i posar-hi ordre, doncs ell, com probablement sap i sospita, pot ser-ne la propera víctima política. Haurà de refer, el PP, el seu argumentari de campanya...



Amb la dimissió de Bermejo i el nomenament de Caamaño no només es gira full en l'àmbit estrictament de la justícia (com amb els nous entrenadors), sinó que des de la perspectiva catalana, el govern guanya un ministre que coneix per exemple, i d'aprop, els horitzons estatutaris catalans. Aquesta és la primera valoració que n'ha fet el PSC: José Zaragoza destaca la “visió de l´Espanya plural” del futur ministre de Justícia i assegura que “l´avala la seva trajectòria personal”.

Ara bé, de totes les derivades de la dimissió de Bermejo, em quedo amb les declaracions (premonitòries), en resposta a la pregunta hàbilment dirigida (¿envidia usted alguna cosa a Bermejo? -no literal-) al Ministre d'Economia a la qual ha respost: le envidio ser exministro!. No crec, però, que el ministre Solbes tingui previst, a la seva agenda, anar de cacera...