dimecres, 5 de novembre de 2008

Obama, un estat emocional!

Ho confesso: no he seguit la nit electoral de les eleccions nord americanes. No les he seguit perdent la nit, però sí que han despertat, naturalment, el meu interès.

De fet trobo curiós com, sobretot aquests darrers dies, abans del primer dimarts després del primer dilluns de novembre, en tertúlies i articles varis, es començava a parlar de les dificultats que tindrà Obama per fer evident el canvi, fent referència als lobbys, a les inèrcies de l'economia nord americana, a la política internacional...

En el fons el canvi, penso, ja fa temps que s'està produint... i sí, estic d'acord que sobre algunes qüestions serà difícil evidenciar-lo des d'un principi, però només cal veure l'estat emocional del país i, sobretot, de la gent, que massivament ha sortit al carrer per celebrar quelcom més que una victòria electoral.

Després de dos quadriennis negres amb George Bush, amb els neocons magrejant el poder, Obama ha sabut ser el canvi, la claror... Més que un negre, diuen els propis nord americans, han votat el canvi. I la casualitat, sortosa i afortunada casualitat, és que el canvi precisament el personifica, més en la seva persona que en el propi partit, Barack Obama, un negre, mestís si volen...

Ha estat inevitable, al llarg del dia d'avui, escoltant la ràdio, mirant els informatius a la televisió, sentir un fil d'emoció, un agradable contagi d'alegria per la victòria d'Obama... Un lleuger deixar-se anar i endur, potser innocentment, per les emocions, abans no arribin, esperem que més tard que aviat, les inevitables dificultats i els matisos del canvi... fins potser també alguna decepció... Obama, fins i tot abans de guanyar les eleccions d'una manera aclaparadora, ja va ser el germen del canvi que ell mateix proposava... i de moment jo penso que sí, que ell pot!.

-------------------------

pd1: Els 16 de Washington