dimecres, 19 de novembre de 2008

Bella. Una pel·lícula emocional

Bella (primera pel·lícula d'Alejandro Gómez Monteverde) és, penso aquesta nit de dimarts (ara ja dimecres) després d'anar-la a veure, una pel·lícula emocional. És una pel·lícula amb un color, una textura diferent, semblant a d'altres pel·lícules que també ens commouen, però no a cop d'emocions extremes i/o escenes emotives (lacrimògenes), sinó amb més mirades que acció, les paraules justes i, sobretot, la mesura humana, més que l'heroica.

L'abundant barba del protagonista, José (Eduardo Verásategui) amaga un jugador promesa de futbol que, en el moment de fer el salt qualitatiu en la seva carrera esportiva, la seva vida, a partir d'un tràgic esdeveniment, canvia inevitablement de rumb... I amb la seva vida canvia, també, ell... Passa del pragmatisme de la promesa de futbol al misticisme del xef de cuina en què es converteix, metamorfosi no exempta de cert risc, però que penso que no perjudica la pel·lícula.

Traumatitzat per aquest tràgic incident, serà Nina (Tammy Blanchard) qui, amb les seves pròpies càrregues biogràfiques i misèries del present, de pura supervivència, permetrà a José a afrontar el seu fantasma...

Les relacions familiars formen part del menú principal d'aquesta pel·lícula, que presenta una Nova York allunyada d'imatges de postal.

BELLA THE MOVIE: OFFICIAL TRAILER




Bella és una pel·lícula que ha participat en nombrosos festivals de cinema, en alguns dels quals també ha estat premiada. Bella és, en el fons, i malgrat les misèries que descriu, una pel·lícula optimista.