dimecres, 8 d’octubre del 2008

Visites d'estudi a Liepaja i a Cirava

Ha estat cansat, aquest dimecres!. D'entrada perquè hem començat la jornada d'hora i, després, perquè avui hem fet més de 400 km amb un microbús; però ha estat també un dia molt profitós, intens, però molt positiu!. De fet aquest és l'objectiu de les visites d'estudi: conèixer entitats de cada país i compartir experiències per enriquir el projecte.

De bon matí ens hem desplaçat cap a Liepaja, tercera ciutat de Letònia, amb un important passat militar, per la seva situació geo-estratègica, amb un important port. Però l'objectiu de Liepaja d'aquest matí era doble: visitar l'associació de cecs de Liepaja i la Universitat de Liepaja.



La visita a l'associació de cecs de Liepaja m'ha generat, i diria que també als companys de Catalunya, la Maribel i en Ricard, dues percepcions molt palpables: la primera i sobretot el seu compromís i treball amb les persones cegues o amb deficiències visuals, però per altra banda la constatació que encara tenen molt recorregut per fer, molta feina... Comentàvem que en el cas de l'Estat Espanyol la ONCE és una gran entitat amb molts recursos que dóna un gran servei a les persones amb deficiències visuals... La distància ara per ara és insalvable, necessiten no només més recursos econòmics i tecnològics (encara gravaven notícies i altres documents sonors en cintes de casset), també millors i més modernes infraestructures.



Aquesta entitat fa una gran tasca en l'adaptació de materials i documents, en la informació i atenció a les persones amb deficiències visuals i, en alguns casos, com hem vist, en la realització d'una mena de tallers ocupacionals i terapèutics, potser poc pensats com a actius productius. Naturalment ens han mostrat el braile i les seves diverses aplicacions i hem pogut experimentar, als propis ulls, algunes deficiències visuals... Un exercici que ja vaig fer, fa 14 anys, com una activitat d'un curs especialitzat en discapacitats per a monitors de lleure. És tan senzill com posar-se unes ulleres i procurar fer alguna activitat quotidiana...



Pel que fa als tallers, hem vist una activitat de confecció de cistells i de confecció de materials diversos amb macramé i llana. Aquí és on hi he trobat a faltar, d'entrada, uns equipaments més moderns amplis i adequats a les seves necessitats, així com una visió més comercial de l'activitat, trobant una sortida amb valor al producte resultant, donant així una major importància al treball fet. Les instal·lacions s'estan millorant, però els queda encara molta feina a fer.



A nivell d'adaptacions tecnològiques han fet un important esforç els darrers anys, dotant-se d'ordinadors amb programes adaptats per a deficients visuals i cecs, amb impressores de braile i amb pantalles-lupa per a la lectura de documents, per exemple.



Però la sensació general és que en aquesta matèria, la distància amb la nostra realitat és encara molt gran, però cal reconèixer el gran servei que fan a les persones cegues de Liepeja i el seu entorn.

La visita a la Universitat de Liepaja ens ha mostrat la necessitat de fer més esforços en l'accessibilitat dels edificis públics. Ens han mostrat un elevador i una rampa com a una gran acció, però de fet, com ells mateixos ens han explicat, aquest només ha des ser el primer pas per trencar les barreres de la universitat per les persones amb discapacitat.




Després d'aquestes visites, i ja amb cert retard, hem anat dinat a Liepaja mateix, al restaurant Pastnieka Maja, el restaurant més econòmic que hem trobat de moment: tres menús amb tres entrants i tres plats, beguda i cafè ens han costat 14,65 €, encara no 21 €, a uns 7 euros per persona. Jo he menjat una amanida, i de tall porc amb guarnició.

Havent dinat hem fet una visita llampec per Liepaja, passejant pel mercat i els carrers més cèntrics, sense massa temps per visitar monuments. Tot seguit ens hem desplaçat en un poble proper a Liepaja, Cirava, per visitar uns escola de formació professional.



Salvant les distàncies sobre les diferències del sistema educatiu i, sobretot, dels equipaments escolars, m'ha agradat especialment la visita a l'escola d'educació vocacional de Cirava per la seva capacitat d'integrar persones amb discapacitat dins les seves aules, oferint cursos formatius en cuina, mecànica i fusteria. Alumnes amb discapacitat joves, i no tan joves (alguns de 40 o més anys) comparteixen formació amb els altres alumnes. L'escola també ha adaptat algunes aules, especialment la d'informàtica per a deficients visuals. És una escola que desenvolupa diferents projectes europeus, que els permeten obtenir en finançament necessari per emprendre aquestes iniciatives formatives.

La tornada amb el microbús fins a Riga, a poc més de 200 km, s'ha fet llarga; tan sols una breu becaina ha fet més lleuger el viatge.

A les nou tocades, més de 12 hores d'haver marxat, hem tornat a Riga; hem anat directament al restaurant per sopar. Hem anat al restaurant Staburags, típic restaurant letó, on hem menjat un entrant amb amanida, salmó, xampinyons, cogombre, pebrot, ceba... i després una safata de carn variada (pollastre, porc, xai) acompanyada de patates, diverses salses, ceba cuita i una mena de mongets. Molt bo però massa carn. Aquest sopar, com el d'ahir, no sé quan ha costat perquè els ha pagat l'entitat coordinadora del projecte.



I demà dijous, abans de marxar a mitja tarda, visitarem de nou el partner letó (Apeirons), on ens explicaran amb més detall els seus projectes, i on uns representants d'una escola estatal d'educació especial ens faran una presentació. Després ens desplaçarem a Jurmala, molt a prop de Riga, per visitar l'Agència Estatal de Rehabilitació Social i per dinar abans de fer camí cap a l'aeroport.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada