UES 30 – FCB “B” 32: gran partit sense premi

Hi ha dies en què l'èpica passa per davant nostre sense aturar-se... Se'ns allunya i ens resulta inabastable, malgrat tot els nostres esforços... Celebraven formant una pinya i saltant els jugadors de l'equip d'handbol del FC Barcelona “B” de la Primera Divisió Estatal. Malgrat un inici abassegador (1-5) els blaugrana van haver de treballar de valent per derrotar l'equip sarrianenc.

Amb empenta i ofici el primer equip de la Unió Esportiva Sarrià no només va anar escurçant la diferència, sinó que va capgirar el marcador, situant-se, bona part del partit amb el marcador a favor.

La pista de la UES sol empènyer l'equip en aquestes ocasions; el pavelló de la UES era ple de gom a gom amb un públic, com sempre, molt pendent de tot el què passa a la pista a tots els nivells: animant els jugadors de casa i marcant la ratlla als jugadors rivals i als àrbitres.

Semblava que la UES mantindria la intensitat, mantenint el petit avantatge, a la segona part, que tenia sobre l'equip blaugrana: més jove però millor tècnicament. No és una observació meva, sinó del mestre, de professió, del món de l'esport i d'handbol en particular, Joaquim Rodríguez. Però les constants interrupcions en el joc, alguna decisió arbitral errònia (que n'hi va haver per ambdues bandes, però semblaven afectar més a l'equip local) i el desencert en els llançaments de penals (vaig comptar tres penals errats) van facilitar la remuntada del FCB. No es van separar més de dos gols i encara quedaven minuts. Però les coses a la grada es senten, i viuen, molt diferent des de la banqueta i, sobretot, la pista. El handbol és un esport molt intens, uns constant anar i venir de la pista on l'amenaça del passiu obliga a moure's ràpid. Les transicions defensa – atac són ràpides. Els jugadors viuen els partits amb molta intensitat i amb les pulsacions accelerades. Malgrat algú des de la grada els reclamava certa calma, processar-ho des de la pista costa més. Qui sap si amb un xic més de calma s'hagués pogut resoldre millor algun dels darrers atacs errats.

La UES va plantar cara al FCB “B”. No és un equip que es rendeixi fàcilment, el de la UES. Van acaronar la victòria amb la punta dels dits i, finalment, l'èpica va passar de llarg... qui sap, potser algun dia els serà compensat l'esforç que avui no ha donat el fruit merescut... serà al partit de tornada a la pista del Barça?!

---------------------------


pd1: el gran partit d'ahir també va ser més animat que mai, amb la participació, al llarg del partit (temps morts) i a la mitja part de les S'Arriades, unes jovenetes animadores de Sarrià de Ter!. Es van estrenar setmanes enrere al Critèrium Esportiu i ahir van oferir diferents coreografies...

pd2: la UES també té, a part del seu web, el seu bloc: http://handbol.bloc.cat/, un espai més dinàmic on trobareu l'actualitat de tots els seus equips!. Bona feina!.

pd3: El Sarrià no obté cap premi per la seva feina contra el Barça. Aquest és el titular del Diari de Girona d'aquest diumenge sobre el partit d'ahir.

pd4: és una llàstima que no hi hagi, encara, una versió digital del diari esportiu El 9. la crònica del partit d'ahir és interessant, però només es pot llegir físicament al diari o bé, pels subscriptors, en la versió descarregada en .pdf