dimecres, 1 d’octubre de 2008

Intervenció del PSC al Ple d'aquest dimarts sobre les ordenances fiscals '09

A vegades en política un pot tenir la sensació que l'oposició és una mena barra lliure on qualsevol proposta potser plantejada per volada que sigui... Quan des del PSC de Sarrià de Ter expliquem que fem una oposició responsable ens referim precisament al fet que les nostres propostes, totes les que hem fet al llarg d'aquest primer any llarg de mandat, toquen de peus a terra i són perfectament realitzables.

Ahir, però, es va produïr un fer que aparentment pot semblar paradoxal: la proposta del govern semblava més aviat d'oposició i la nostra semblava més una proposta de govern. Em refereixo a la proposta de modificació de les ordenances fiscals per l'exercici 2009.

El govern va proposar un increment de les taxes del 3'5 % amb una congelació de l'IBI. Ens podiem haver sumat a aquesta proposta i, sense més, votar-la a favor... i aquí pau i després glòria!. Però ens vam abstenir i vam exposar la nostra proposta i arguments.

Per nosaltres, pel PSC de Sarrià de Ter, és una qüestió de coherència i de concepte: des del 2005 el nostre criteri ha estat, pel que fa als impostos i taxes, augments moderats (sempre per sota de la previsió de l'IPC) i ampliació de les bonificacions per meritar les bones pràctiques, per un costat, i per atendre a les necessitats sòciofamiliars de les famílies per un altre.

No ens sembla irresponsable la decisió de congelar l'IBI, personalment la trobo populista, poc efectiva i, fins i tot a curt termini, de mal gestionar, sobretot si es vol mantenir el criteri de no augmentar-lo fins que no remuntem ca crisi econòmica, minvant d'aquesta manera la capacitat financera municipal, precisament en una època on caldrà invertir més en polñítiques socials i d'ocupació, també per part dels municipis.

La nostra proposta ens sembla que s'equilibra més amb el nostre doble objectiu: no incrementar la pressió fiscal dels nostres veïns i veïnes amb un augment moderat i amb mesures de bonificació per qui més ho necessita, alhora que mantenir la capacitat financera municipal, doncs al cap i a la fi, el què recapta l'Ajuntament es tradueix després en serveis i en el manteniment d'equipaments municipals. És més, en temps de crisi, com apuntava abans, probablement són més els serveis i prestacions que poden reclamar-nos els veïns i veïnes: augment de les ajudes socials, de les beques de l'escola bressol, més accions del departament de promoció econòmica per millorar l'ocupació...

El PSC ens mantenim, responsablement, fidels al nostre criteri i a la política fiscal que hem defensat des de l'any 2005... el govern experimenta amb una mesura que, ara per ara, ni ells en preveuen els resultars ni sabem si la seguiran aplicant...

En aquesta línia va anar la meva intervenció al Ple d'ahir al vespre, en tant que portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, intervenció que podeu llegir just sota aquestes línies:

Transcipció de la meva intervenció al Ple, en l'argumentació de la nostra proposta i intenció de vot en el punt de l'ordre del dia sobre la proposta de modificació de les ordenances fiscals 2009.

Des de l’any 2005 el criteri que tant al govern com a l’oposició el nostre grup ha mantingut ha estat, referent a les ordenances fiscals, augments continuats sempre per sota la previsió de l’IPC i ampliació de les bonificacions. Amb aquest criteri entenem que apliquem una política fiscal responsable amb la capacitat (i necessitat) recaptativa municipal, que es tradueix després en serveis i manteniment d’equipaments pels veïns i veïnes, i una política fiscal que s’ajusta més a les característiques i necessitats de les famílies.

Des del nostre grup entenem que des de l’administració, i en especial des de l’Ajuntament en política fiscal, cal ser sensible a la complexa situació de crisi econòmica que estem vivint, per això ens sembla que les mesures a aplicar en aquest sentit s’han d’ajustar molt més a la realitat de les famílies.

Davant la proposta de no incrementar l’IBI des del nostre grup pensem que calen algunes consideracions prèvies:

D’entrada pensem que cal explicar bé als veïns i veïnes, fent d ela política pedagogia, que encara que el tipus impositiu de l'IBI no augmenti, el que sí que augmentarà és el valor cadastral, índex que estableix l’Estat; la quota de l’IBI que els veïns i veïnes es trobaran al rebut, doncs, no serà necessàriament al 2009 del mateix import que al 2008, fet que pot portar a la confusió o no comprensió de la mesura establerta pel govern.

D’altra banda cal tenir present que l’estalvi que pot suposar aquesta mesura és més aviat relatiu a nivell particular, representant aproximadament el cost d’un cafè al mes per cada contribuent, però que la quantitat que deixa de recaptar l’Ajuntament és més rellevant [el propi govern fa una estimació d'uns 20.000 € que deixarà de recaptar].

Per altra banda, l'IBI és un impost sobre la propietat, un dels pocs impostos transferits als Ajuntaments. En principi, els propietaris són les persones i famílies que tenen el seu habitatge (el més comú), però també els propietaris que arrenden locals de negoci i habitatges.

A més també cal considerar si aquesta és una mesura que es preveu mantenir el proper, o propers anys, si la situació econòmica no millora. En aquest sentit pensem que no és positiu minvar excessivament la capacitat recaptativa i financera municipal, ja que no només és un impost que recaptem directament, sinó, i sobretot, que de la seva recaptació, entre d’altres, se’n deriven serveis municipals pels veïns i veïnes i l’Ajuntament ha de vetllar, sempre, pel seu correcte finançament.

Des del nostre grup entenem que seria raonable, i de fet proposem, un augment de l’IBI del 2%, fet que suposaria igualment una mesura de no incrementar en excés la pressió fiscal dels nostres conciutadans, alhora que no posaria en crisi la capacitat d’ingrés municipal, garantint i vetllant pel correcte i suficient finançament dels serveis i els equipaments municipals.

Pel que fa a les bonificacions, fa dos anys el llavors govern socialista va aprovar l’establiment d’una bonificació del 30% de l’import de l’IBI per a la famílies nombroses amb ingressos inferiors a 36.000 €. El nostre grup proposem augmentar aquesta bonificació fins al 50%.

Finalment, pel que fa a l’IBI, i tal i com vam proposar fa un any, proposem de nou que es possibiliti el fraccionament de l’IBI Urbana pels contribuents que tenen domiciliat el pagament, sense interessos de demora, en un primer pagament del 60% al mes de maig i del 40% restant a l’octubre. Des del nostre grup pensem que aquesta mesura representa un benefici per les famílies, doncs es reparteix la càrrega econòmica del pagament dels impostos.

Des del PSC, i pel que fa a les taxes, valorem positivament que per la seva naturalesa [el cost de la taxa ha de cobrir suficientment el cost del servei que es presta] es proposi un increment general del 3,5%. Ara bé, ens sembla que, essent conseqüents amb els criteris que exposava al principi, cal ampliar, en els termes que ja proposàvem l’any passat, les bonificacions per determinats col·lectius i pel foment de les bones pràctiques.

En aquest sentit proposem, pel que fa a la taxa d’escombriaires, una bonificació del 25% de la taxa per a joves emancipats menors de 30 anys i a les famílies nombroses i monoparentals així com una bonificació del 15% a partir d’un mínim d’abocament a la deixalleria comarcal.

D’altra banda, tal i com també vam demanar fa un any, proposem que s’estableixi una bonificació del 90% de la taxa de recollida de residus per estimular les bones pràctiques medi ambientals dels comercials, sempre que disposin d’una certificació ambiental que inclou els residus generats tals com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental, i d´una bonificació del 30% els qui acreditin haver iniciat un procés per obtenir una certificació de gestió ambiental que inclou els residus generats tals com ISO 14000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambienta, així com una bonificació del 40% de l'import de la taxa pels comercials que acreditin la selecció i tractament propi tant de la FORM com de les restes vegetals.

Compartim amb vostès la necessitat de ser sensibles i d’adoptar mesures, dins les nostres possibilitats, per ajudar a les famílies en aquest període de decreixement econòmic. És en aquest sentit que van les nostres propostes, en la línia de bonificar a qui més ho necessita.

Però alhora la responsabilitat pública ens exigeix que apliquem, en política fiscal, aquelles mesures que ens permetin garantir la prestació dels serveis municipals, el manteniment dels equipaments i el desenvolupament de programes i projectes. I en aquest sentit, i per pròpia experiència, sabem que és millor demanar un petit esforç avui, que no un gran esforç demà.

------------------------------

pd: també us pot interessar llegir La línia del PSC sobre les ordenances fiscals de Sarrià de Ter, publicat el dimarts 30 de setembvre de 2008, on trobareu amb tres articles meus publicats a la revista Parlem de Sarrià la línia argumental i propostes del PSC de Sarrià de Ter en matèria fiscal.