dimarts, 2 de setembre de 2008

Una palabra tuya

És Una palabra tuya una pel·lícula de gènere, de dones?. És una pel·lícula basada en la novel·la homònima de l'escriptora Elvira Lindo, dirigida per la guionista i directora Ángeles González-Sinde el pes de la qual cau sobre dues protagonistes, interpretades per Malena Alterio i Esperanza Pedreño. Podria ser-ho, una pel·lícula de gènere, però reduir-la amb aquest epígraf seria injust. Com seria també injust parlar d'una pel·lícula social, per bé que en té un rerefons.


És, Una palabra tuya, una pel·lícula que parla de la soledat, on ens presenta dues antigues amigues d'institut les vides de les quals sembla que estiguin encara per definir... Una pel·lícula amb un regust amarg que ens mostra grans misèries amb algunes dosis d'humor i, finalment, d'esperança...

Una d'elles, Rosario, interpretada per Malena Alterio, viu en un present més aviat gris i vingut a menys, esperant un futur millor que mai no arriba; conviu amb una mare que, com la seva vida, està en ple procés de decadència, iniciat amb l'abandó del seu marit dues dècades enrere i que culmina amb la decrepitud de la seva malaltia. Rosario està sola i, sobretot, es sent atrapada vivint i tenint cura de la seva mare...


L'altra protagonista, Milagros, interpretada per Esperanza Pedreño, viu un present més aviat despreocupat, gaudint del dia a dia, sense massa projectar-se i preocuopar-se del futur, fins que el passat se li fa més present que mai a partir de la seva inquietant troballa en un contenidor d'escombraries, el miracle que ella reclamava al "Cristo florescente de la mesita de noche", que la condueix en una mena de regressió al passat, a la seva oculta i traumàtica infància, en un camí sense retorn.

La pel·lícula té el seu punt àlgid en l'escena nocturna del parc, quan les dues amigues, ja treballadores del servei de neteja viària municipal (escombriaires, per entendre'ns) es troben un nadó. És el gran moment interpretatiu d'Esperanza Pedreño, a partir del qual pivota la trama principal de la pel·lícula i les relacions entre els personatges.

Més enllà de la relació entre les dues protagonistes la pel·lícula també exposa altres relacions, d'una manera més o menys explícita. La relació entre Rosario i la seva mare, on Rosario té sempre les de perdre; la de Rosario amb Morsa (Antonio de la Torre), que ella confessa en un moment de la pel·lícula a un mossèn, que està amb ell perquè no n'hi ha un altre, però que serà, al cap i a la fi, una relació redemptora; la del Morsa amb la seva mare (relació implícita), en la que ell argumenta que l'hi porta la roba bruta per mantenir-la entretinguda; la de Rosario amb la seva germana i, sobretot, amb el seu pare, que apareix en forma de flash-back en una escena en què unes sabates de xarol vermelles simbolitzen una infància més esplendorosa que dibuixava un present que no ha estat... Però és especialment commovedora la relació de Milagros amb la mare de Rosario, en un itinerari que comença amb repulsió de la mare vers ella i que acaba amb una tendresa que la mare mai havia mostrat ni a Rosario ni a la seva germana, desvinculada i alliberada de la convivència i cura de la mare i la seva malaltia.

És, Una palabra tuya, una bona pel·lícula que possiblement passarà, com d'altres, massa de puntetes per la cartellera.



----------------------------------

pd1: Una palabra tuya - Tráiler


pd2: de Malena Alterio em va agradar molt el seu paper, en una pel·lícula d'homes, a La torre de Suso.


pd3: Esperanza Pedreño s'allibera, amb aquesta interpretació, del seu paper a Cámera Café, on dóna vida a Maricarmen Cañizares.


pd4: Ángeles González-Sinde és, des de l'any 2006, Presidenta de l'Acadèmia de les arts i les ciències cinematogràfiques d'Espanya. Va substituir en el càrrec a la catalana Mercè Sampietro.

pd5: Antonio de la Torre ha participat, entre d'altres, a la pel·lícula Cobardes (José Corbacho i Juan Cruz). Va guanyar un Goya com a millor actor secundari pel seu paper a la pel·lícula AzulOscuroCasiNegro, de Daniel Sánchez Arévalo.