dimarts, 23 de setembre de 2008

I don't like mondays!

"I don't like mondays" és la resposta que una jove de 16 anys va donar, el gener de 1979, quan li van preguntar perquè ho havia fet. No li agradaven els dilluns i aquell dilluns a San Diego ella va provocar la mort de dues persones i diversos ferits, entre ells nens i nenes, quan des d'una finestra de casa seva va començar a disparar contra el pati de l'escola que tenia a l'altre costat del carrer. L'escopeta li havia regalat el seu pare el Nadal anterior i ella, ja detinguda, va declarar: "No m'agraden els dilluns. Només ho vaig fer per animar-me el dia, no tinc cap raó més, només ho vaig fer per divertir-me; vaig veure els nens com ànecs dins una bassa i un ramat de vaques al seu voltant, blancs fàcils".

Aquests fets van inspirar a Bob Geldof (i wiki) la cançó "I don't like mondays" per al seu grup The Boomtown Rats. La cançó va ser un dels èxits de l'estiu del 1979 arribant al número u les llistes de singles de Gran Bretanya el mes de juliol.

Pensava en aquest títol a partir de la mort, fa uns dies, de Richard Wright, component de Pink Floyd. Escoltava a la ràdio, en un comentari derivatr d'aquesta luctuosa i trista notícia, que la cançó Money deu ser la més "punxada" als programes d'economia per parlar de la crisi... Pensava en altres cançons que serveixen per embolcallar temes i em va sobrevenir la cançó de Bob Geldof, cançó a la que molta gent es refereix per expressar la dura realitat dels dilluns a l'hora de tornar a la feina... Malgrat la realitat esdevé espcialment dura quan ens escup a la cara la mort sense sentit, gratuïta...

-------------------------

pd1: boomtown rats _ dont like mondays


pd2: la lletra
I DON'T LIKE MONDAYS
(Bob Geldof)
Boomtown Rats - 1979


The silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody's gonna go to school today
She's gonna make them stay at home
And daddy doesn't understand it
He always said she was good as gold
And he can see no reason
Cos there are no reasons
What reasons do you need to be shown

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down

The telex machine is kept so clean
And it types to a waiting world.
And Mother feels so shocked
Father's world is rocked
And their thoughts turn to
Their own little girl
Sweet 16 ain't that peachy keen
No it ain't so neat to admit defeat,
They can see no reasons
Cos there are no reasons
What reasons do you need oh oh oh oh

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down, down, down
Shoot it all down

And now the playing's stopped in the playground now
She wants to play with her toys awhile
And school's out early and soon we'll be learning
And the lesson today is how to die
And then the bullhorn crackles
And the captain tackles
With the problems and the how's and why's
And he can see no reasons
Cos there are no reasons
What reason do you need to die, die, oh oh oh

And the silicon chip inside her head
Gets switched to overload
And nobody's gonna go to school today
She's gonna make them stay at home
And daddy doesn't understand it
He always said she was good as gold
And he can see no reasons
Cos there are no reasons
What reason do you need to be shown

Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like, I don't like
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like, I don't like
I don't like Mondays
Tell me why
I don't like Mondays
I want to shoot
The whole day down

pd3: Richard Wright va escriure, com a component de Pink Floyd pel cèlebre àlbum The Dark Side of the Moon, aquests dos grans temes:

Pink Floyd - Us And Them


Pink Floyd - The Great Gig In The Sky (Live)


pd4: una de les connexions entre Pink Floyd (i wiki) i Bob Geldof és la participació d'aquest a la pel·lícula The Wall, en el paper protagonista, Pink. Especialment impactant, per mi i quan la vaig veure per primera vegada, fa una colla d'anys, la seva imatge amb les celles afaitades...

pd5: amb caps de setmana com el que acabem de viure, amb ETA matant gratuïtament, em pregunto si a ells, com a la jove que va perpetrar el tiroteig que va inspirar la cançó de Bob Geldof, tampoc els agraden els dilluns...