He sobreviscut al primer entrenament!

Feia dies que tenia marcada al calendari la data d'aquest divendres 26 de setembre, concretament a 2/4 de 9 del vespre. A la meva agenda electrònica hi ha una cota que es repeteix setmanalment cada dilluns i cada divendres al vespre-nit: BÀSKET (pavelló).



Després d'un intent fallit fa dos anys, on només vaig assistir a un parell d'entrenaments, aquest curs sí que he pres un compromís ferm. Tornar a jugar a bàsquet és tot un plaer, i fer-ho en l'equip dels intermunicipals del Club Bàsquet Sarrià (i blog) la millor manera de fer-ho!.



Però el repte, d'entrada, era superar, sobreviure, al primer entrenament, ja que la maquinària, la meva maquinària, esta un xic rovellada... Dies abans del primer entrenament vaig activar-me una mica, sobretot per afrontar el primer dia amb una certa dignitat... L'entrenament va ser cansat, però malament si no és, no?. Una mica de cursa, estiraments, entrades per la dreta i per l'esquerra, tir i, després, partit. És evident que em falta fons i ritme, però a mesura que les meves cames i pulmons acumulin entrenaments, aniré agafant un xic més de forma...

Però el més important és passar-nos-ho bé. Hi haurà els entrenaments i hi haurà els partits, naturalment, però sobretot serà una estona per gaudir amb un esport que estimem i deixar les cabòries de banda... De moment he sobreviscut al primer entrenament... sobreviuré a la temporada?

A casa la Clàudia (9 anys) i la Irina (6 anys) també juguen a bàsquet al Club Bàsquet Sarrià. Per elles aquesta és la seva segona temporada... Jo hi havia jugat durant uns quants anys quan era més petit i, de jove, al llarg d'uns quants anys, vaig ser àrbitre. Xiulava competicions escolars els dissabtes al matí i, més endavant, els intermunicipals a la pista de Sant Gregori.

Aquest matí volia fer una foto a les meves bambes amb la pilota de bàsquet de la Clàudia, i quan la Clàudia i la Irina m'han vist les intencions, han afegit les seves bambes de bàsquet i, com podeu veure, ens hi hem entretingut una estona...