dimecres, 16 de juliol de 2008

Les balances fiscals, un part llarg...

Ha estat un part llarg i difícil, però finalment les balances fiscals han vist la llum!. Jo, que més aviat sóc de lletres, reconec en els números, com en les paraules, una gran capacitat d'interpretació diversos.

Però més enllà de com i qui els interpreti, més enllà de la perspectiva i interessos amb què es llegeixin, més enllà de si les xifres coincideixen o no amb les del grup d'experts del Departament d'Economia i Finances d'Antoni Castells, el cert és que d'entrada cal valorar-ne positivament la seva publicació. De fet s'han publicat i tampoc hi ha hagut cap daltabaix!.

La seva publicació me´s aviat ha confirmat el què (quasi) tothom, amb major o menor mesura (i contundència) deia:
1.- Catalunya és solidària amb la resta de territoris de l'Estat. És solidària i no és l'única comunitat solidària, naturalment, però sí que...
2.- Catalunya aporta més que no rep, com altres comunitats (Illes Balears, País Valencià i Comunitat de Madrid, malgrat pels càlculs no s'ha tingut present el factor de capitalitat).

Finalment un president del Govern Espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, publica les balances fiscals, tal i com havia anunciat ell mateix i el propi vice-president i ministre Solbes. És un exercici, insisteixo, més enllà de les interpretacions, de transparència.

Però la publicació de les balances fiscals no són un punt i final. Són més aviat un principi, un inici: l'inici d'un debat sobre el seu càlcul, les seves derivades, sobre si han d'influir o no en el sistema de finançament... Sobre aquesta darrera qüestió el Ministeri d'Economia i Hisenda ja s'ha pronunciat:

NO SE PUEDE TRASLADAR AL DEBATE DE LA FINANCIACIÓN AUTONÓMICA
. No refleja la equidad porque sólo constata actuaciones de la administración central
. No refleja la eficiencia porque las regiones de renta alta suelen presentar saldos positivos en su balanza comercial interior

Malgrat la seva publicació i les evidències que ha mostrat, per més esforços que fem en dir que ara es demostra que Catalunya no és insolidària, hi haurà qui, malgrat tot (fins i tot la publicació de les balances fiscals) seguirà afirmant que Catalunya i, sobretot els catalans, som insolidaris. I naturalment, a l'altra extrem hi ha els qui seguiran afirmant, i amb més força per la publicació de les balances fiscals, que Catalunya pateix un espoli per part d'Espanya i, sobretot, els espanyols.

Tenim material de debat per dies, per omplir pàgines de diaris i blocs a la xarxa, tot esperant l'esperada notícia, al mes d'agost, sobre l'acord de finançament derivat de l'Estatut.

I jo, que sóc de lletres, no puc fer més que acabar aquest post amb la cèlebre frase, que també em podria aplicar a mi mateix, humil ignorant i etern aprenent d'economia: "és l'economia, estúpid!".