dimarts, 10 de juny del 2008

Calendari de Festius Laborals 2009... i tu, en gaudiràs?!

Avui dimarts 10 de juny el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ha publicat l'ORDRE TRE/278/2008, de 2 de juny, per la qual s'estableix el calendari oficial de festes laborals per a l'any 2009 (o en .pdf).


Al llistat publicat avui caldrà afegir-hi les dues festes locals, que en cas dels municipis de Girona, Salt i Sarrià de Ter, previsiblement seran el dissabte 25 de juliol (Sant Jaume) i el dijous 29 d'octubre (Sant Narcís).

La relació de festius pel 2009 és aquesta:

Dijous 1 de gener (Cap d'Any).
Dimarts 6 de gener (Reis).
Divendres 10 d'abril (Divendres Sant).
Dilluns 13 d'abril (dilluns de Pasqua Florida).
Divendres 1 de maig (Festa del Treball).
Dimecres 24 de juny (Sant Joan).
Dissabte 15 d'agost (l'Assumpció).
Divendres 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya).
Dilluns 12 d'octubre (Festa Nacional d'Espanya).
Dimarts 8 de desembre (la Immaculada).
Divendres 25 de desembre (Nadal).
Dissabte 26 de desembre (Sant Esteve).

A partir d'ara ja us podeu planificar els ponts, aqüeductes, vacances i dies personals...

I després, restar els caps de setmana o els dies de descans setmanal dels què disposeu, mirar el costat positiu del calendari, és a dir, els dies negres, els dies laborals i agraïr-li si aquests dies us lleveu per anar a treballar...

Més preocupant és, aquesta relació de dies festius, pels qui aquests dies es confonen amb la resta de dies laborals, només mitigats pel fet que com ells cada dia, l'activitat laboral aquests dies vermells també s'atura.

Escoltava l'altre dia el testimoni (a la feina) d'un senyor de poc més de 45 anys que ha tingut una vida laboral molt estable que diu sentir-se exclòs del mercat laboral, malgrat té una vida laboral de com a mínim 20 anys!. "Aquesta situació, Roger, comença a passar factura psicològicament", em deia: la situació d'incertesa laboral, de migradesa d'ingressos econòmics, de percepció d'inutilitat, de caducitat excessivament prematura...

De fet molt em temo que les entitats que ens dediquem a la inserció laboral de persones amb risc d'exclusió social i laboral veurem incrementades les demandes de suport de persones que fins ara difícilment ens consideraven una opció vàlida de suport en la seva recerca de feina; els nostres programes inclouen, dins els perfils de beneficiaris, persones majors de 45 anys i persones aturades de llarga durada, però fins ara aquests col·lectius han estat els que menys han demandat els nostres serveis, majoritàriament utilitzats per persones amb discapacitats (física, psíquica i, en menor mesura, sensorial), persones amb malaltia mental, persones immigrades, persones derivades dels serveis socials i joves tutelats i ex-tutelats.

La setmana passada el Departament de Treball titulava així la notícia amb les dades de l'atur al mes de maig: Catalunya registra un augment de 5.860 persones aturades el mes de maig. També és interessant fer un cop d'ull a les dades d'atur per comarques i municipis corresponents al mes de maig de 2008 [.pdf].

També és interessant entretenir-se una mica amb les dades de la darrera Enquesta de la Població Activa de l'INE (Instituto Nacional de Estadística) corresponent al primer trimestre de 2008, en especial la nota de premsa [.pdf] emesa el passat 25 d'abril i les taules amb les dades [.xls].

De la nota de premsa destaquen els 74.600 ocupats menys respecte l'anterior trimestre, augmentant en 246.600 el nombre de desocupats, també respecte l'anterior trimestre, situant-se en 2.174.200 persones, amb una taxa d'atur del 9,63%. Les dades també diuen que el nombre total d'actius al primer trimestre de 2008 és de 22.576.500, amb un augment de 172.000 persones, situant la taxa d'activitat al 59,35%, 23 centèsimes més que el trimestre anterior.


Veurem, doncs, quanta gent podrà gaudir d'aquests festius...

-----------------------

pd1: Estanflació: Marc Vidal n'ha parlat (ho va fer al gener amb un post precisament anomenat així, Estanflació) al seu bloc aquesta mateixa setmana, amb el post Les set plagues (en castellà).
Fragment: Hay dos buenas noticias que acompañan a la crisis actual: que no es culpa de ningún gobierno en exclusiva y que está aumentando la cultura financiera y económica del ciudadano medio. Con respecto a esta segunda, podemos ver que en agosto nos invadió el término subprime, pero ahora nos asaltará otro: estanflación. Está claro que los españoles vamos a descubrir como se vive siendo más pobres de lo que intuíamos. Lo haremos en el preciso instante que los precios suban y aumenten las cifras de paro. Todo a la vez. Estanflación suena mal. Es una palabra horrísona, tanto como lo que significa: estancamiento con inflación. Al aumentar el paro, el crecimiento se detiene, la inflación crece y, recordando fechas anteriores, el dólar se deprecia. Es un término inventado en la década de los 70 del siglo pasado que en nuestros días toma gran importancia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada