dissabte, 31 de maig del 2008

Anàlisi de la situació política segons "?": ERC (II)

"?" també va tenir ocasió de parlar d'ERC, de la seva situació interna i del paper que pot jugar en el futur de la governació del País...

Josep-Lluís Carod-Rovira ha estat intel·ligent en retirar-se d'una pugna que sabia que tenia perduda. A ningú se li escapa, tampoc a ell, que Joan Puigcercós domina bé el partit i té les de guanyar en el proper Congrés d'Esquerra.

Fins i tot apunta el què molta altra gent ha especulat i manifestat: la candidatura d'Uriel Bertran és un submarí, una manera de contrarestar el possible “efecte (Joan) Carretero”.

Allunyant-se directament de la lluita orgànica Carod-Rovira manté intacte el seu punch com a possible candidat a les properes eleccions al parlament de Catalunya. D'aquí que sigui ell qui precisament recordi la davallada de 8 a 3 diputats al Congrés, 8 fruit essent ell cap de llista (ergo Ernest Benach), 3 essent cap de llista Joan Ridao (ergo Joan Puigcercós).

La lluita de Carod-Rovira serà més endavant, la de l'elecció del proper cap de llista a les eleccions al Parlament de Catalunya a finals de 2010. Ell sap que aquí, avui per avui, parteix amb cert avantatge. El seu tarannà, reforçat pel seu paper al govern actual (no a l'anterior), l'hi donen un perfil més transversal, amb més capacitat d'estirar votants no militants.

Tot plegat no deixen de ser especulacions: ERC està vivint d'una manera molt intensa els seus alts i baixos, amb uns moviments possiblement massa accentuats, amb una crisi de creixement que, amb les seves anades i vingudes del govern, no han acabat de superar amb èxit. Però ara, a diferència de la darrera crisi interna, ERC ja té apresa com a mínim una lliçó: evitar de nou una escissió. De fet sembla com si ERC estigués cercant el seu punt estratègic en el mapa polític català, l'indret que li permeti, des del govern, seguir creixent políticament... La seva dificultat és que majoritàriament (excepte a BCN ciutat i altres municipis) fins fa poc ERC no era un partit amb vocació de govern, com sí han estat CiU i el PSC.

Caldrà veure si l'horitzó que dibuixen (referèndum 2014, concert econòmic...) es materialitza o és només una utopia per seguir avançant. Hi ha qui diu que ERc és un partit que necessita marcar-se unes fites molt definides (amb un nivell excessiu de concreció) per seguir avançant, per mantenir la trempera de la militància i els simpatitzants. El que sembla més o menys clar és que, independentment del resultat del se 25è Congrés que guanyarà Puigcercós, el Govern del President Montilla esgotarà la legislatura...

Molta gent preveu que el proper govern serà de tall nacional (no catalanista i d'esquerres), però caldrà veure, primer, si aquestes opcions (CiU-ERC) sumen i, si ho fan, si volen sumar... De moment les dues vegades en què ha tingut opció de triar, ERC ha optat per la via catalanista i d'esquerres... i quan CiU va poder triar, va confiar la seva estabilitat de govern al PP...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada