Hi ha una gota de sang sota el cel de Sarrià de Ter, òrfena des d'ahir de qui amb les seves traçudes mans la va esculpir, l'amic Joan Casassa.
La gota corona l'escultura en homenatge als donants de sang de Sarrià de Ter. La va idear en Joaquim Pradas, qui està convalescent des de fa un temps, cercant amb la mirada vestigis reconeixibles del seu present. Va ser precisament en Joan qui em va parlar de la situació d'en Joaquim.
Avui he fotografiat la gota de sang d'en Joan, una gota voluminosa, plena de vida i, com suposo volia transmetre, d'esperança per aquells que la necessiten.
T'enyoraré Joan, la teva mirada propera i còmplice, el teu gest generós, les xerrades improvitzades mig a cavall de la bicicleta, pel nostre compartit carrer Firal...
Et seguiré tenint una gran estima, amic Joan, i et trobaré sempre sota el cel de Sarrià de Ter quan els meus ulls cerquin la teva gota, plena de vida, plena d'esperança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada